En aquests dies de petons i abraçades

Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 33)

Els petons i les abraçades

Tant en els petons com en les abraçades fem servir un llenguatge no verbal altament significatiu i penetrant. A l’home i a la dona aquest llenguatge els fa bé i l’han de fer servir. De tota manera, com sempre, però en aquest punt més que en cap altre, es pot pecar per defecte o per excés. El punt dolç, doncs, on es troba? Jo el situaria en la disponibilitat, però no en la necessitat. Si tenim la sort de poder rebre i oferir petons i abraçades, perfecte! Ei!, també poden embafar. Tanmateix, si aquesta oportunitat no es presenta, vés a saber per quines circumstàncies de la vida, hom no s’ha pas de sentir frustrat o fracassat en la relació d’amor. Els mendicants d’afecte fan força pena; els qui no n’admeten, creen rebuig.
Els petons i les abraçades, com han de ser? Sovint, en el comiat d’una carta, fins i tot escrita a una persona que no hem vist mai (o que no abraçaríem si la tinguéssim al davant), diem, més que res per educació i elegància: «Una abraçada», o «Un petó» si hi ha molta franquesa. En general, però, hem de distingir entre grau de familiaritat i situació. Si hi ha coneixença i amistat, els petons i les abraçades va bé que hi siguin, però fets amb molta discreció segons en quin lloc o ambient ens trobem. Jo diria que en llocs molt institucionalitzats (en congressos, en convencions, en parlaments, en esglésies...) amb una bona encaixada de mans ja n’hi hauria d’haver prou. Petons i abraçades hi són excessius. En aquests llocs s’hi ha de sacrificar la bona coneixença i amistat per una general cordialitat i acceptació de tothom.
Tampoc no hi hauria d’haver petons i abraçades la primera vegada que dues persones es coneixen o quan són presentades per un tercer. Una bona encaixada de mans ja trava amistat. Sí que podem fer ja un petó després d’haver dinat o estat una bona estona junts amb el nou conegut. Quan dues persones es fan un petó estableixen o renoven entre elles l’amor i l’amistat. El petó representa una salutació calorosa i d’estimació prolongable i respectuosa. Els petons solen fer-se a una banda i a l’altra de la cara fent que els llavis, flonjament girats a l’exterior en forma arrodonida, toquin l’altra cara però sense ensalivar-la. Els petons no suposen tanta intimitat o donació com les abraçades, per bé que els fets boca a boca sí que en connoten.
Les abraçades tenen les mateixes peculiaritats dels petons però van un xic més enllà. Quan dues persones s’abracen es comprometen a escoltar-se, a obeir-se, a estimar-se, a ser l’una per a l’altra perquè entre elles hi ha ja certa intimitat. De tota manera, les abraçades poden revestir matisos molt diversos i significats molt diferents: per una banda, poden ser fluixes o intenses; per l’altra, breus o prolongades. Una abraçada que comprimeixi excessivament un cos a l’altre no és satisfactòria; va més bé que, dins la intensitat, hi hagi un punt de respiració o de deseiximent; els dos cossos no s’han de percebre enrigidits sinó flexibles i com gronxant i elevant-se. I, pel que fa a l’abraçada fluixa, no ha de servir per a fer entendre a l’altre que després es mantingui a quatre pams de distància.
Referent a la duració, les abraçades breus equivalen a una salutació entranyable; les abraçades llargues connoten enamorament, possessió, donació. Sols haurien tenir lloc quan entre dues persones hi ha ja el fet de compartir la vida d’alguna manera o altra.

Sense ell el pessebre és incomplet

Torró i xocolata... per felicitar el Nadal

torró m
DEFINICIÓ:
Massa feta d'ametlles, de pinyons, d'avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta amb barres rectangulars.
Torrons de Xixona, d'Alacant, d'Agramunt. Una barra de torrons. Torró de massapà, de crema.
ETIMOLOGIA:
D'origen incert, probablement derivat de torrar, amb sufix -ó d'acció; potser també derivat de terra en el sentit de 'terròs', per comparació amb un conglomerat de terra, que donà en català antic terró, terronet, amb assimilació de la -e- a la -ó, afavorida pel verb torrar.
—Digues, xic, com és que riuen
tan contents tots els minyons?
—Pare, perquè avui els donen
neules, vi blanc i torrons.
Ai, dolces festes com són aquestes
les de Nadal, les de Nadal,
les gents se'n riuen quan els nois diuen:
«Neules, neules, torrons i vi blanc».
• «Digues, xic» (popular catalana), dins el recull de Joan Amades, Les cent millors cançons de Nadal (1949)

Una de lèxic...

Un poble en moviment

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Obrint pas

Se'n van a Alemanya i troben Ramon Llull

D'esquerra a dreta: Pedro, Marta, Helena, Dídac i Cristina i ...Ramon Llull

Anís del mono

Us he deixat aquest conte de Quim Monzó, amb unes activitats, en Documents,  enllaç a la dreta. Si piqueu se us obrirà i heu d'anar dalt a l'esquerra on diu General. Trobareu els documents ordenats, per ara aquest és l'últim.

La vostra feina es comptarà com a voluntària.

Beth i Gossos

Per vindre aquí es necessita saber quin és el teu món,
per entendre què fas necessites saber com és el teu món,
per entendre els altres necessites passejar pel món

Van ser dies de glòria
vam fer nostres els carrers
tots junts una sola cosa
el crit de molta gent
Vull despertar un bon dia, he somiat un món diferent
no t’ ofenguis si et pregunto tu què en penses
saps què passa? doncs passa que és el teu temps
qui vol entrar en un joc ben diferent?
tu pots, engega de seguida
no es nou deixar enrere els teus sentiment
perduts en guanyen la partida (x2)
Hem perdut les maneres
que n´ hem fet de l´ honor
passegem les mentides com si fossin tresors
Vull despertar un bon dia,
obrir els ulls i veure un mon diferent,
quan et cremes, tu no frenes fas un bon salt i crides
no t’oblidis que hi ha coses que no poden esperar
qui vol entrar en un joc ben diferent?
tu pots, engega de seguida
no es nou deixar enrere els teus sentiment
perduts en guanyen la partida

Lectura dramatitzada a l'Octubre

Divendres 10 de desembre

20.00h.Lectura dramatitzada. Dones, dones, dones (premi Octubre de Teatre 2009).

Direcció: Manuel Molins.

Intèrprets: Nacho Diago, Empar Major, Pilar Matas, Pepa Juan, Esther Vallés i Pilar Martínez.
En Dones, dones, dones, Manuel Molins conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen.
Es tracta d'una història on el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis masculins, les estretors de la revolució sexual, la violència, la discriminació...
Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valent que insufla aire nou en els sovint resclosits discursos de gènere.

Poesia al Micalet

El proper dijous 9 de desembre, a les 19.30, hi haurà un recital de poesia que tanca
l´ any dels APLECS AL MICALET a la nostra seu (Carrer Guillem de Castro número 73).

Comptarem amb la presència de tres grans poetes
JORDI PÀMIAS pel Principat de Catalunya
BARTOMEU FIOL per les Illes Balears
JAUME PÉREZ MONTANER pel País Valencià

Presentarà l´ acte Jaume Pérez Montaner.

Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre'm
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell 1952-Barcelona 1998)

Discurs de Quim Monzó a la Fira del llibre de Frankfurt (2007)



L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim Monzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Us en deixe el fragment:
Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continuïtat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:
1. El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes
2. La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.
3. L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.
4. L’ individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.
5. L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.
6. La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que forma part de la pròpia ficció
7. La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.
8. El sentit novel•lesc: la capacitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línea Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.
9. El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes
10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel•ligència i la dignitat humana.»
Julià Guillamon

(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)

El Trànsit: Quim Monzó a Persones Humanes

El video ja té un temps però és interessant: la intervenció de Quim Monzó al programa de Miquimoto Persones humanes