Una cambra pròpia

Cambra de dona de Joe Sorren

Celebrant el dia de la dona

Dijous 10 de març
19.30h.De color lila. Dones que escriuen narrativa
Isabel-Clara Simó
Esperança Camps
Antònia Vicens
Avui a l'àmbit lingüístic català, comptem amb un nombre molt important de dones que es dediquen a la literatura i que cultiven tots els gèneres. També la narrativa. Les escriptores convidades per a l'ocasió són tres escriptores ben conegudes, figures destacades de la narrativa catalana actual: la mallorquina Antònia Vicens, la menorquina Esperança Camps i l'alcoiana Isabel-Clara Simó. La perspectiva femenina i el tractament de la condició de la dona són trets comuns a les seues obres. El dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones. No podia haver-hi cap millor excusa per pintar aquest acte de l'Espai Illes Balears de color lila. L'acte estarà presentat per Carme Gregori.

Mª Mercè Marçal

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida,
i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Dona treballadora

escriptorEs al terrat

escriptorEs
AL TERRAT

Dijous, 3 de març de 2011, 19.30 h
Recital amb motiu del «8 de Març»
Dia Internacional de les Dones
Christelle Enguix, M. Josep Escrivà,
Maria Fullana, Begonya Pozo, Pepa Úbeda
Coordina: Isabel Robles
Octubre Centre de Cultura Contemporània
Edifici El Segle (c/ Sant Ferran, 12. València)

Viure sense tu - Antònia Font

*Perdre el nord per tot plegat*

* Extret de: VerdBlauVermell. El vermell de la terra.El verd de la vida.El blau de l’esperança.
"Professeur la date sil vous plait."
El professor de llengua espanyola escriu una frase a la pissarra per començar la classe però els alumnes no el segueixen. Les seves cares denoten una mena de terror estrany. Estan profundament trasbalsats i el professor està sorprès. En un instant que esdevé etern es pregunta quina cosa deu fallar, quina tecla màgica cal prémer per tal de trencar aquest bullent gel africà, per tal que la comunicació entre professor i alumne esdevingui un fet. És llavors quan l'alumne més tímid de tots, en Yacoub, un noi d'una vintena d'anys que porta una gorra de colors llampants, li diu:
"Professeur: la date, s’il vous plaît".
Era això! Com en els temps de la seva infància, el professor recorda que per començar el dia cal apuntar la data en lletres a la part superior de la pissarra. Un cop fet, els alumnes ja poden començar a prendre els apunts a la part de la llibreta corresponent a aquell precís dia.
A Senegal hi ha un conjunt de normes implícites que cal seguir a l'hora d'iniciar una determinada acció. Per exemple, quan un vol iniciar una conversa amb un desconegut és necessari trencar el gel amb un seguit de preguntes sobre com li va la vida, els negocis, la família, etc. Si no, la situació pot esdevenir una mica brusca. En aquest sentit, sembla ser, que abans de començar qualsevol explicació en una classe, cal situar-se en el marc temporal correcte, no fos que anéssim a perdre el nord.

Josep Piera a la Biblioteca Valenciana

La Drova
Aquesta vella vall que ara veig verda,
daurada lluna de meló d’estiu,
és més que un llogaret entre muntanyes,
molt més que la infantesa al finestral,
molt més que un paradís ple de pinades.
Aquesta vella vall feta de somnis,
amagatall d’amors i de paraules,
la dels mil i un perfums i les fonts fresques,
la dels hiverns de llàgrimes de gel,
la de les veus que juguen i el silenci;
aquesta vella vall que vull per sempre verda.
Aquesta que rebrota riallera
després de les tempestes i la pluja;
aquesta que faig meua cada dia,
aquesta que duc viva a la memòria,
no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.