diumenge, 25 de novembre del 2012

Dia internacional contra la violència de gènere

La transcendència del dia d'avui per a la societat catalana no em fa negligir que avui és també la data que vol recordar al món la necessitat d'eradicar-hi la violència contra la dona. Tota mena de violència és rebutjable però més dolorosa és la que es perpetra contra la dona pel fet de ser-ho. Molts són els tipus de violència, la que més ens esgarrifa és aquella que sovint és notícia terrible als mitjans de comunicació : dones i nenes botí a qualsevulla guerra per al rapte i la violació, dones fetes esclaves com a mercaderia sexual, dones lapidades, condemnades per voler trencar les regles de la societat masclista, dones menyspreades, humiliades, colpejades i assassinades víctimes de la violència de gènere. Hi ha la violència que se silencia sota el pretext del respecte a cultures diferents : les nenes obligades a no tenir escola, desproveïdes de l'educació, l'eina que les faria lliures, nenes destinades a la ignorància i a caminar darrera de l'home o nenes amputades del gaudi sexual, convertides en objectes del desig de l'home. I la violència feta invisible per la seva quotidianitat : la dona presentada com objecte de la sexualitat disfressada d'erotisme daurat i esnob, o la dona model de submissió domèstica enclaustrada en el seu "regne" davant de la rentadora, el w.c. o el forn, la "reina de la casa", o la violència de la pirueta perversa, aquella dona que en llocs de responsabilitat se'ns presenta emulant l'home, desproveïda de la seva condició. Ni avui, ni demà, ni mai deixem de combatre la violència de gènere, és també penyora del nostre millor futur. (Del blog El coc del diumenge) La imatge és treta del blog de Gemma Lienas, escriptora.

dilluns, 19 de setembre del 2011

BRAMS Salvem els pronoms febles.



Salvem els pronoms febles

...Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,... (Salvador Espriu)


A la franja litoral
de la costa occidental
mediterrània
hi ha una espècie natural.
El pronom feble esdevé
una autòctona variant
que va aparèixer-hi
fa prop de mil anys.
Alguns pronoms
de què avui us fem esment
tenen problemes
d'aparellament.
"Salveu els mots",
ens va encarregar l'Espriu,
però, ull viu,
salvem-los tots.
A mercè del predador
i sense cap protecció
el pronom feble
està en perill d'extinció.
La irrupció
d'espècimens aliens
té molt a veure
amb la situació.
Els entesos
recomanen atenció:
no menystenir-los, fer-los lloc.

dimecres, 25 de maig del 2011

Dillatari



Diu Ponç Pons al seu llibre Dillatari:
Tenc al·lèrgia als falsos progres i als discursos dels polítics. Les petites corrupteles són el nostre pa de cada dia i el fanatisme polític que justifica els errors propis i magnifica els contraris m'ha acabat de desencantar. La política s'ha convertit en un modus vivendi i aquí falta honradesa i sentit comú.

diumenge, 15 de maig del 2011

Memòria




On van els Magatzems de la Memòria dels difunts?
On és la Metròpoli de les Memòries Perdudes?

L'home manuscrit, M Baixauli

dilluns, 2 de maig del 2011

Mare


Cap causa, encara que siga innocent i justa, em separarà mai de ma mare, que és la causa més important.
Albert Camus

La mort com una gran companyia
neta de tèrbols crits baladrers...
La mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig d'alegria...,
Josep Mª de Sagarra


Arribarà, sí, la mort i callarem en el moment just quan comencen
a parlar altres silencis...
Vicent Alonso

dissabte, 23 d’abril del 2011

Feliç dia del llibre


El plaer més difícil de transmetre és el de llegir.
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)

diumenge, 17 d’abril del 2011

Les primaveres lliures


















No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l'estel que hi ha al fons del camí.

Si cal, refarem tots els signes
d'un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d'amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.
Lluís Llach
(La foto és del facebook de Feliu Ventura)

L'actuació de Llach http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3478150