Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 33)
Els petons i les abraçades
Tant en els petons com en les abraçades fem servir un llenguatge no verbal altament significatiu i penetrant. A l’home i a la dona aquest llenguatge els fa bé i l’han de fer servir. De tota manera, com sempre, però en aquest punt més que en cap altre, es pot pecar per defecte o per excés. El punt dolç, doncs, on es troba? Jo el situaria en la disponibilitat, però no en la necessitat. Si tenim la sort de poder rebre i oferir petons i abraçades, perfecte! Ei!, també poden embafar. Tanmateix, si aquesta oportunitat no es presenta, vés a saber per quines circumstàncies de la vida, hom no s’ha pas de sentir frustrat o fracassat en la relació d’amor. Els mendicants d’afecte fan força pena; els qui no n’admeten, creen rebuig.
Els petons i les abraçades, com han de ser? Sovint, en el comiat d’una carta, fins i tot escrita a una persona que no hem vist mai (o que no abraçaríem si la tinguéssim al davant), diem, més que res per educació i elegància: «Una abraçada», o «Un petó» si hi ha molta franquesa. En general, però, hem de distingir entre grau de familiaritat i situació. Si hi ha coneixença i amistat, els petons i les abraçades va bé que hi siguin, però fets amb molta discreció segons en quin lloc o ambient ens trobem. Jo diria que en llocs molt institucionalitzats (en congressos, en convencions, en parlaments, en esglésies...) amb una bona encaixada de mans ja n’hi hauria d’haver prou. Petons i abraçades hi són excessius. En aquests llocs s’hi ha de sacrificar la bona coneixença i amistat per una general cordialitat i acceptació de tothom.
Tampoc no hi hauria d’haver petons i abraçades la primera vegada que dues persones es coneixen o quan són presentades per un tercer. Una bona encaixada de mans ja trava amistat. Sí que podem fer ja un petó després d’haver dinat o estat una bona estona junts amb el nou conegut. Quan dues persones es fan un petó estableixen o renoven entre elles l’amor i l’amistat. El petó representa una salutació calorosa i d’estimació prolongable i respectuosa. Els petons solen fer-se a una banda i a l’altra de la cara fent que els llavis, flonjament girats a l’exterior en forma arrodonida, toquin l’altra cara però sense ensalivar-la. Els petons no suposen tanta intimitat o donació com les abraçades, per bé que els fets boca a boca sí que en connoten.
Les abraçades tenen les mateixes peculiaritats dels petons però van un xic més enllà. Quan dues persones s’abracen es comprometen a escoltar-se, a obeir-se, a estimar-se, a ser l’una per a l’altra perquè entre elles hi ha ja certa intimitat. De tota manera, les abraçades poden revestir matisos molt diversos i significats molt diferents: per una banda, poden ser fluixes o intenses; per l’altra, breus o prolongades. Una abraçada que comprimeixi excessivament un cos a l’altre no és satisfactòria; va més bé que, dins la intensitat, hi hagi un punt de respiració o de deseiximent; els dos cossos no s’han de percebre enrigidits sinó flexibles i com gronxant i elevant-se. I, pel que fa a l’abraçada fluixa, no ha de servir per a fer entendre a l’altre que després es mantingui a quatre pams de distància.
Referent a la duració, les abraçades breus equivalen a una salutació entranyable; les abraçades llargues connoten enamorament, possessió, donació. Sols haurien tenir lloc quan entre dues persones hi ha ja el fet de compartir la vida d’alguna manera o altra.
divendres, 31 de desembre del 2010
dilluns, 27 de desembre del 2010
dimecres, 22 de desembre del 2010
Torró i xocolata... per felicitar el Nadal
torró m
DEFINICIÓ:
Massa feta d'ametlles, de pinyons, d'avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta amb barres rectangulars.
Torrons de Xixona, d'Alacant, d'Agramunt. Una barra de torrons. Torró de massapà, de crema.
ETIMOLOGIA:
D'origen incert, probablement derivat de torrar, amb sufix -ó d'acció; potser també derivat de terra en el sentit de 'terròs', per comparació amb un conglomerat de terra, que donà en català antic terró, terronet, amb assimilació de la -e- a la -ó, afavorida pel verb torrar.
—Digues, xic, com és que riuen
tan contents tots els minyons?
—Pare, perquè avui els donen
neules, vi blanc i torrons.
Ai, dolces festes com són aquestes
les de Nadal, les de Nadal,
les gents se'n riuen quan els nois diuen:
«Neules, neules, torrons i vi blanc».
• «Digues, xic» (popular catalana), dins el recull de Joan Amades, Les cent millors cançons de Nadal (1949)
dijous, 16 de desembre del 2010
dimecres, 15 de desembre del 2010
Un poble en moviment
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Obrint pas
dimecres, 8 de desembre del 2010
dimarts, 7 de desembre del 2010
dilluns, 6 de desembre del 2010
Beth i Gossos
Per vindre aquí es necessita saber quin és el teu món,
per entendre què fas necessites saber com és el teu món,
per entendre els altres necessites passejar pel món
Van ser dies de glòria
vam fer nostres els carrers
tots junts una sola cosa
el crit de molta gent
Vull despertar un bon dia, he somiat un món diferent
no t’ ofenguis si et pregunto tu què en penses
saps què passa? doncs passa que és el teu temps
qui vol entrar en un joc ben diferent?
tu pots, engega de seguida
no es nou deixar enrere els teus sentiment
perduts en guanyen la partida (x2)
Hem perdut les maneres
que n´ hem fet de l´ honor
passegem les mentides com si fossin tresors
Vull despertar un bon dia,
obrir els ulls i veure un mon diferent,
quan et cremes, tu no frenes fas un bon salt i crides
no t’oblidis que hi ha coses que no poden esperar
qui vol entrar en un joc ben diferent?
tu pots, engega de seguida
no es nou deixar enrere els teus sentiment
perduts en guanyen la partida
Lectura dramatitzada a l'Octubre
Divendres 10 de desembre
20.00h.Lectura dramatitzada. Dones, dones, dones (premi Octubre de Teatre 2009).
Direcció: Manuel Molins.
Intèrprets: Nacho Diago, Empar Major, Pilar Matas, Pepa Juan, Esther Vallés i Pilar Martínez.
En Dones, dones, dones, Manuel Molins conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen.
Es tracta d'una història on el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis masculins, les estretors de la revolució sexual, la violència, la discriminació...
Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valent que insufla aire nou en els sovint resclosits discursos de gènere.
20.00h.Lectura dramatitzada. Dones, dones, dones (premi Octubre de Teatre 2009).
Direcció: Manuel Molins.
Intèrprets: Nacho Diago, Empar Major, Pilar Matas, Pepa Juan, Esther Vallés i Pilar Martínez.
En Dones, dones, dones, Manuel Molins conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen.
Es tracta d'una història on el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis masculins, les estretors de la revolució sexual, la violència, la discriminació...
Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valent que insufla aire nou en els sovint resclosits discursos de gènere.
dijous, 2 de desembre del 2010
Poesia al Micalet
El proper dijous 9 de desembre, a les 19.30, hi haurà un recital de poesia que tanca
l´ any dels APLECS AL MICALET a la nostra seu (Carrer Guillem de Castro número 73).
Comptarem amb la presència de tres grans poetes
JORDI PÀMIAS pel Principat de Catalunya
BARTOMEU FIOL per les Illes Balears
JAUME PÉREZ MONTANER pel País Valencià
Presentarà l´ acte Jaume Pérez Montaner.
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre'm
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell 1952-Barcelona 1998)
l´ any dels APLECS AL MICALET a la nostra seu (Carrer Guillem de Castro número 73).
Comptarem amb la presència de tres grans poetes
JORDI PÀMIAS pel Principat de Catalunya
BARTOMEU FIOL per les Illes Balears
JAUME PÉREZ MONTANER pel País Valencià
Presentarà l´ acte Jaume Pérez Montaner.
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre'm
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell 1952-Barcelona 1998)
dimecres, 1 de desembre del 2010
Discurs de Quim Monzó a la Fira del llibre de Frankfurt (2007)
L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim Monzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Us en deixe el fragment:
Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continuïtat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:
1. El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes
2. La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.
3. L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.
4. L’ individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.
5. L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.
6. La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que forma part de la pròpia ficció
7. La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.
8. El sentit novel•lesc: la capacitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línea Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.
9. El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes
10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel•ligència i la dignitat humana.»
Julià Guillamon
(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)
L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim Monzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Us en deixe el fragment:
Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continuïtat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:
1. El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes
2. La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.
3. L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.
4. L’ individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.
5. L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.
6. La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que forma part de la pròpia ficció
7. La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.
8. El sentit novel•lesc: la capacitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línea Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.
9. El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes
10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel•ligència i la dignitat humana.»
Julià Guillamon
(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)
El Trànsit: Quim Monzó a Persones Humanes
El video ja té un temps però és interessant: la intervenció de Quim Monzó al programa de Miquimoto Persones humanes
diumenge, 28 de novembre del 2010
Manu Guix canta "Que tinguem sort" de Lluís Llach
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
dijous, 25 de novembre del 2010
Una finestra al món...de les llengües
Els mapes ens situen en el món
Piqueu en l'enllaç i tindreu el món...de les llengües i els seus territoris
http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/
Piqueu en l'enllaç i tindreu el món...de les llengües i els seus territoris
http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/
dimecres, 24 de novembre del 2010
Enric Valor i Vives: escriptor de l'any 2010
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua "ha designat l'escriptor i lingüista Enric Valor i Vives com a Escriptor de l'Any 2010 per commemorar el desé aniversari del seu traspàs (13 de gener de 2010) i celebrar, alhora, el centenari del seu naixement (22 d'agost de 1911)." Ja li tocava, dic. I ahir va ser la inauguració oficial d'aquest "Any Valor". L'exposició "Enric Valor, el valor de les paraules" , tallers didàctics, conferències, publicacions, unitats didàctiques.... tot un seguit d'actes i material per tal de recordar la figura i difondre l'obra del nostre mestre "exemple de compromís amb la gent, la terra i la llengua."
L' Illa dels monzons
L’ Illa dels monzons
Al teatre El Micalet es representa L'illa dels Monzons, a partir de Vuitanta-sis contes de Quim Monzó. Jordi Faura, n'ha fet la dramatúrgia i n'ha dirigit l'espectacle. Ha situat les accions en una illa deserta on un nàufrag (interpretat per Jacob Torres) fa parlar una pedra. Arriben a l'illa tres naturistes (interpretats per Mònica Glaenzel, Pau Roca i Beth Rodergas) que escapen de la civilització i pretenen fundar a l'illa un món nou. A partir d'aquí, l'adopció dels contes monzonians són la base d'accions surrealistes. El resultat és un conte llarg de situacions encadenades. Per a adults.
Triomfar a la vida és arribar
al punt en què tot plegat
se te'n foti tant que no anhelis
cap somni inabastable.
Quim Monzó
dimarts, 23 de novembre del 2010
La Literatura a partir de 1939
Activitats sobre la literatura a partir de 1939
La literatura vehiculada en català a tots els territoris on es parla la nostra llengua va viure una època fosca de la qual es va rescabalar parcialment a partir dels anys 70.
Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra i de Xtec
"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col•lectiu i no volgut". La rotunditat bel•ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col•lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".
Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:
La literatura vehiculada en català a tots els territoris on es parla la nostra llengua va viure una època fosca de la qual es va rescabalar parcialment a partir dels anys 70.
Ací vos deixe algunes qüestions (en vermell i numerades) perquè les respongueu tot ajudant-vos dels materials que teniu enllaçats. Podeu respondre'n dues . L'important és que elaboreu una bona resposta i feu una bona feina de reflexió abans de redactar les preguntes de literatura que fan referència a aquest període històric.
El vostre esforç en aquesta activitat serà valorat fins a 0,5 punts per a la nota de l'avaluació
L'EXILI I L'EXILI INTERIOREl vostre esforç en aquesta activitat serà valorat fins a 0,5 punts per a la nota de l'avaluació
Textos de Lletra i de Xtec
"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col•lectiu i no volgut". La rotunditat bel•ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col•lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".
Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:
Per a tots nosaltres
Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.
Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.
davant de cent portes barrades.
1. QÜESTIÓ: Explica el poema d'acord amb el que va passar relacionat amb l'exili i la censura. Què deuen significar els versos del 5 al 9?
Un testimoni: Montserrat Abelló
"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".
2. QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Relaciona les seues vivències amb l'època de la postguerra i la dictadura.
Elegies de Bierville, de Carles Riba
L'èxode republicà
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=44224
En aquest capítol es parla sobre les conseqüències que va tenir la fi de la Guerra Civil espanyola sobre el bàndol republicà, que obligà a marxar a l'exili a una bona part d'aquest per evitar les repressalies feixistes.
L'exili interior
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24968
El 10 de febrer de 1939 acaba la conquesta de tot Catalunya per part de les tropes franquistes. Així com la major part de dirigents polítics van fugir cap a França, també n'hi va haver molts que es van quedar a casa seva amb la consciència que no havien fet res de malament.
Els professors i dirigents culturals van ser apartats de la universitat
i de l'escola i es van haver de buscar altres feines i van passar moltes penúries econòmiques.
L'exili després de la guerra civil
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25643
En aquest capítol s'explica com fou l'exili després de la guerra civil a partir de l'any 1939.
L'exili de les Illes i del País Valencià
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24966
L'exili a les Illes i al País Valencià no va ser tan massiu com a
Catalunya. A les Illes els camins de sortida eren cap a Menorca, que es va mantenir fidel a la República, i cap a Barcelona. De totes maneres la majoria de dirigents republicans van ser fets presoners als inicis de la guerra i no van poder sortir de l'illa. Els que van poder fugir es van instal·lar en primer lloc a Catalunya, després a França i d'aquí partiren a Veneçuela i a Mèxic.
Pel que fa al País Valencià també van fugir cap a Catalunya i després a l'arribada de les tropes franquistes cap a França.
Dones a l'exili
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24988
En aquest capítol s'explica com les dones del 1939 no solament van
"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."
Elegia segona
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
3. QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política d'aquell moment (postguerra i dictadura) a l'Estat espanyol?
http://www.youtube.com/watch?v=bWvPZVYiHRo&feature=player_embedded#!
LA NARRATIVA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70
Pere Calders va ser un dels narradors que es van haver d'exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?
(Tots els contes. Edicions 62)
6. QÜESTIÓ: Compara el conte L'ARBRE DOMÈSTIC amb el fragment d'Antaviana que tens més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol. Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes missatges en comú? Trobes alguna relació amb la censura o la repressió ideològica?
http://www.youtube.com/watch?v=d-QjUL2ueYA&feature=player_embedded
Les imatges extretes de:
escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi
Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.
CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
4. QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que conta el poema. Escolta la versió musical de Lluís Llach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta? Raona-ho.
http://www.youtube.com/watch?v=bWvPZVYiHRo&feature=player_embedded#!
LA NARRATIVA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70
Pere Calders va ser un dels narradors que es van haver d'exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.
5. QÜESTIÓ: Reflexiona sobre el tema, el títol i les parts del conte. Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples... El pots relacionar d'alguna manera amb la censura o l'exili?
Ací teniu un dels seus contes.
L'ARBRE DOMÈSTIC
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.
—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.
—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?
(Tots els contes. Edicions 62)
6. QÜESTIÓ: Compara el conte L'ARBRE DOMÈSTIC amb el fragment d'Antaviana que tens més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol. Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes missatges en comú? Trobes alguna relació amb la censura o la repressió ideològica?
http://www.youtube.com/watch?v=d-QjUL2ueYA&feature=player_embedded
Les imatges extretes de:
escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi
7. QÜESTIÓ: Mira qualsevol dels vídeos següents o escolta qualsevol dels programes de ràdio que tens més avall i comenta'ls de manera raonada. No oblides de relacionar-los amb la postguerra i l'exili pel que fa a la cultura vehiculada en català (i més concretament amb la literatura).
L'èxode republicà
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=44224
En aquest capítol es parla sobre les conseqüències que va tenir la fi de la Guerra Civil espanyola sobre el bàndol republicà, que obligà a marxar a l'exili a una bona part d'aquest per evitar les repressalies feixistes.
L'exili interior
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24968
El 10 de febrer de 1939 acaba la conquesta de tot Catalunya per part de les tropes franquistes. Així com la major part de dirigents polítics van fugir cap a França, també n'hi va haver molts que es van quedar a casa seva amb la consciència que no havien fet res de malament.
Els professors i dirigents culturals van ser apartats de la universitat
i de l'escola i es van haver de buscar altres feines i van passar moltes penúries econòmiques.
L'exili després de la guerra civil
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25643
En aquest capítol s'explica com fou l'exili després de la guerra civil a partir de l'any 1939.
L'exili de les Illes i del País Valencià
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24966
L'exili a les Illes i al País Valencià no va ser tan massiu com a
Catalunya. A les Illes els camins de sortida eren cap a Menorca, que es va mantenir fidel a la República, i cap a Barcelona. De totes maneres la majoria de dirigents republicans van ser fets presoners als inicis de la guerra i no van poder sortir de l'illa. Els que van poder fugir es van instal·lar en primer lloc a Catalunya, després a França i d'aquí partiren a Veneçuela i a Mèxic.
Pel que fa al País Valencià també van fugir cap a Catalunya i després a l'arribada de les tropes franquistes cap a França.
Dones a l'exili
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24988
En aquest capítol s'explica com les dones del 1939 no solament van
perdre la guerra sinó que ho van perdre gairebé tot. La derrota va
acabar amb l'emancipació de la dona, el dret al divorci i el dret a
l'avortament. Va haver de treballar en condicions penoses. El règim
franquista les va posar a la presó per roges i van ser discriminades a la feina, al veïnat i a les famílies. Per acompanyar la descripció se'ns presenten cartes de Mercè Rodoreda a la seva amiga Anna Murià.
Aquesta és una activitat que va elaborar la companya Oreto Doménech.
Aquesta és una activitat que va elaborar la companya Oreto Doménech.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)