dilluns, 19 de setembre del 2011

BRAMS Salvem els pronoms febles.



Salvem els pronoms febles

...Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,... (Salvador Espriu)


A la franja litoral
de la costa occidental
mediterrània
hi ha una espècie natural.
El pronom feble esdevé
una autòctona variant
que va aparèixer-hi
fa prop de mil anys.
Alguns pronoms
de què avui us fem esment
tenen problemes
d'aparellament.
"Salveu els mots",
ens va encarregar l'Espriu,
però, ull viu,
salvem-los tots.
A mercè del predador
i sense cap protecció
el pronom feble
està en perill d'extinció.
La irrupció
d'espècimens aliens
té molt a veure
amb la situació.
Els entesos
recomanen atenció:
no menystenir-los, fer-los lloc.

dimecres, 25 de maig del 2011

Dillatari



Diu Ponç Pons al seu llibre Dillatari:
Tenc al·lèrgia als falsos progres i als discursos dels polítics. Les petites corrupteles són el nostre pa de cada dia i el fanatisme polític que justifica els errors propis i magnifica els contraris m'ha acabat de desencantar. La política s'ha convertit en un modus vivendi i aquí falta honradesa i sentit comú.

diumenge, 15 de maig del 2011

Memòria




On van els Magatzems de la Memòria dels difunts?
On és la Metròpoli de les Memòries Perdudes?

L'home manuscrit, M Baixauli

dilluns, 2 de maig del 2011

Mare


Cap causa, encara que siga innocent i justa, em separarà mai de ma mare, que és la causa més important.
Albert Camus

La mort com una gran companyia
neta de tèrbols crits baladrers...
La mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig d'alegria...,
Josep Mª de Sagarra


Arribarà, sí, la mort i callarem en el moment just quan comencen
a parlar altres silencis...
Vicent Alonso

dissabte, 23 d’abril del 2011

Feliç dia del llibre


El plaer més difícil de transmetre és el de llegir.
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)

diumenge, 17 d’abril del 2011

Les primaveres lliures


















No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l'estel que hi ha al fons del camí.

Si cal, refarem tots els signes
d'un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d'amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.
Lluís Llach
(La foto és del facebook de Feliu Ventura)

L'actuació de Llach http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3478150

dissabte, 9 d’abril del 2011

Fonalleras dedica un article al Diàleg amb els joves lectors








Dues mirades
L'òptic de Combray
Josep M. Fonalleras
Divendres, 8 de abril del 2011

Dimecres, mentre llegia el reportatge d'Anna Abella sobre els clubs de lectura, vaig recordar els treballs de Joan Ferraté (i també de Dolors Oller, entre d'altres) sobre l'operació de llegir. Hi diuen que el procés de creació d'un llibre no és complet
fins que no hi ha un lector que hi aporta la seva vivència, el llegat individual que transmet al llibre i que el configura d'una manera diferent de com havia pensat l'autor. El lector posa el punt final, conclou la història, el poema, el relat, tanca el cercle. És l'assumpció de la literatura com un camí de coneixement. Qualsevol que hagi participat en una lectura compartida sap de què parlo. I també qualsevol lector per al qual un llibre hagi estat una fita, potser modesta, potser decisiva, en un camí que no se sap mai on et durà. El club parteix del concepte de lectura que va dir Proust: «Els lectors no són els meus lectors sinó els lectors d'ells mateixos; el meu llibre és com un d'aquells vidres d'augment de l'òptic de Combray: a través del llibre, els lectors hi veuen millor». Aquesta mateixa setmana he estat a Gandia i a València convidat per la universitat a dialogar amb uns 500 estudiants de batxillerat. És la desena vegada que organitzen un acte així, a l'entorn d'una novel•la que nois i noies han treballat durant tot el curs. He vist als seus ulls el delit de la lectura i m'han fet dubtar i m'han fet trontollar i m'han emocionat. Han estat, també, uns vidres d'augment.
Espai Illes Balears
Literatura

Dijous 14 d'abril a les 19:30h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània

Lectura poètica. Amb la presència de Margarita Ballester, Pepa Úbeda i Manel Marí.

dijous, 31 de març del 2011

Poseu-me les ulleres



LA CRÍTICA HA DIT:
“ Excel.lent muntatge sobre Estellés. Cal que tothom pugui veure Poseu-me les ulleres.” A. Gomila. Diari Avui

“ El meu agraïment a la Companyia Teatre Micalet per fer-me´l viu. No s’ho perdeu.”
R. Xambó. Levante

"Poseu-me les ulleres és un espectacle que s'ha de veure per ètica, per coneixement poètic i per interés humà" J.Armengol, Diari Avui

"L'espectador se submergeix en un estat d'absoluta atenció" J.C. Olivares, Diari Ara

Canvi en la festa per l'ensenyament públic

CANVI EN LA FESTA PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL DISSABTE 2 D’ABRIL
L’Ajuntament de València ha denegat el permís per a la Festa convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic. Se substitueix per una CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA MANISES DE VALÈNCIA A LES 18h.
La resta d’activitats previstes per a eixe dia es mantenen: Cercavila a les 19:30h des del Parterre fins a Benimaclet i el Concert d’Obrint Pas i la Gossa Sorda en el camp de futbol de Benimaclet.
Gràcies
STEPV

dilluns, 28 de març del 2011

Convocatòria

A més a més a l'OCCC...cinema


Dimarts 29 de març
19.30h. El perquè de tot plegat. La presentació anirà a càrrec de l'actriu Pepa López. Tot seguit, es farà la projecció de la pel•lícula.

A més a més al Micalet...

DOTZÈ APLEC AL MICALET (Guillem de Castro,73), dijous dia 31 de març, a les 20 hores on es parlarà de l'ASSAIG EN CATALÀ AVUI.

Ponents:
Montserrat Bacardí: assaig literari
Isidor Marí: assaig sociolingüistic
Gustau Muñoz: assaig en general

Molt interessant i absolutament recomanable per als qui avui hem començat amb l'assaig.

Posem-nos al dia

Al Tall celebra el seu 35é aniversari a la Universitat d'Alacant






Concert i exposició del grup AL TALL a la UPV per a celebrar els seus 35 anys de música mediterrània
El 31 de març, a les 20 h, tindrà lloc el concert d’Al Tall al Paranimf de la UPV
Del 29 de març al 14 d’abril es podrà visitar l’exposició “Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià”, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
El 29 de març, a les 19 h, s’inaugura l’exposició i es presenta el llibre Al Tall. Música per a un poble, de Víctor Mansanet, editat per Edicions Bromera
L’entrada al concert serà gratuïta i es podrà recollir del 24 al 30 de març a l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (edifici 3C).
L’exposició romandrà oberta del 29 de març al 14 d’abril, d’11 a 14 h i de 16 a 20 h, a la sala d’exposicions de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

dimarts, 8 de març del 2011

Dones

SABÍEU QUE...



Aspàsia de Milet fou professora de Sòcrates a l’Atenes del segle v aC?
Caterina d'Alexandria va ser durant segles la patrona de la filosofia?
La vida monacal va ser una de les poques vies d’accés a la cultura per a les dones?
Christine de Pizan va ser la primera dona que de l’escriptura en va fer una professió i va ser la primera autora d’una utopia renaixentista l’any 1405?
Olympe de Gouges proclamà la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana l’any 1791 i que va ser guillotinada per les seves idees?
Passeigs per Londres i Unió obrera, de Flora Tristan, estan considerades com a precursores de les obres de Marx i Engels?
Gràcies a Clara Campoamor les dones van votar per primera vegada el 1933 a la República Espanyola?
Frederica Montseny va ser la primera dona ministra de l’Estat espanyol i que, en el seu mandat durant el govern republicà, es va aprovar la llei d’avortament i la de divorci?

Gènere



Muriel Rukeyser (1913-1980)
Mite
Molt després que Èdip, vell i cec anés pels camins. Va sentir una olor familiar. Era
l’Esfinx. Èdip li va dir, “Vull fer-te una pregunta. Per què no vaig reconèixer la meva mare?” “Vas donar la resposta equivocada”, contestà l’Esfinx.
“Però, això era el que feia que tot fos possible”, va dir Èdip.
“No”, féu ella. “Quan vaig preguntar què camina amb quatre potes al matí, dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar. L’home. No en vas dir res , de la dona”.
“Quan es diu Home”, contestà Èdip, “s’inclou la dona també. Tothom ho sap això”.
Ella va dir, “Això és el que et penses”.
(Traducció de Montserrat Abelló, Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla
anglesa del segle XX. Ed. Ausa. Sabadell, 1993)
Extret de http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/pdf/murielrukeyser.pdf

dilluns, 7 de març del 2011

Una cambra pròpia

Cambra de dona de Joe Sorren

Celebrant el dia de la dona


Dijous 10 de març
19.30h.De color lila. Dones que escriuen narrativa
Isabel-Clara Simó
Esperança Camps
Antònia Vicens
Avui a l'àmbit lingüístic català, comptem amb un nombre molt important de dones que es dediquen a la literatura i que cultiven tots els gèneres. També la narrativa. Les escriptores convidades per a l'ocasió són tres escriptores ben conegudes, figures destacades de la narrativa catalana actual: la mallorquina Antònia Vicens, la menorquina Esperança Camps i l'alcoiana Isabel-Clara Simó. La perspectiva femenina i el tractament de la condició de la dona són trets comuns a les seues obres. El dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones. No podia haver-hi cap millor excusa per pintar aquest acte de l'Espai Illes Balears de color lila. L'acte estarà presentat per Carme Gregori.

dilluns, 28 de febrer del 2011

escriptorEs al terrat

escriptorEs
AL TERRAT

Dijous, 3 de març de 2011, 19.30 h
Recital amb motiu del «8 de Març»
Dia Internacional de les Dones
Christelle Enguix, M. Josep Escrivà,
Maria Fullana, Begonya Pozo, Pepa Úbeda
Coordina: Isabel Robles
Octubre Centre de Cultura Contemporània
Edifici El Segle (c/ Sant Ferran, 12. València)

dijous, 24 de febrer del 2011

Viure sense tu - Antònia Font




*Perdre el nord per tot plegat*

* Extret de: VerdBlauVermell. El vermell de la terra.El verd de la vida.El blau de l’esperança.
"Professeur la date sil vous plait."
El professor de llengua espanyola escriu una frase a la pissarra per començar la classe però els alumnes no el segueixen. Les seves cares denoten una mena de terror estrany. Estan profundament trasbalsats i el professor està sorprès. En un instant que esdevé etern es pregunta quina cosa deu fallar, quina tecla màgica cal prémer per tal de trencar aquest bullent gel africà, per tal que la comunicació entre professor i alumne esdevingui un fet. És llavors quan l'alumne més tímid de tots, en Yacoub, un noi d'una vintena d'anys que porta una gorra de colors llampants, li diu:
"Professeur: la date, s’il vous plaît".
Era això! Com en els temps de la seva infància, el professor recorda que per començar el dia cal apuntar la data en lletres a la part superior de la pissarra. Un cop fet, els alumnes ja poden començar a prendre els apunts a la part de la llibreta corresponent a aquell precís dia.
A Senegal hi ha un conjunt de normes implícites que cal seguir a l'hora d'iniciar una determinada acció. Per exemple, quan un vol iniciar una conversa amb un desconegut és necessari trencar el gel amb un seguit de preguntes sobre com li va la vida, els negocis, la família, etc. Si no, la situació pot esdevenir una mica brusca. En aquest sentit, sembla ser, que abans de començar qualsevol explicació en una classe, cal situar-se en el marc temporal correcte, no fos que anéssim a perdre el nord.

Josep Piera a la Biblioteca Valenciana











La Drova
Aquesta vella vall que ara veig verda,
daurada lluna de meló d’estiu,
és més que un llogaret entre muntanyes,
molt més que la infantesa al finestral,
molt més que un paradís ple de pinades.
Aquesta vella vall feta de somnis,
amagatall d’amors i de paraules,
la dels mil i un perfums i les fonts fresques,
la dels hiverns de llàgrimes de gel,
la de les veus que juguen i el silenci;
aquesta vella vall que vull per sempre verda.
Aquesta que rebrota riallera
després de les tempestes i la pluja;
aquesta que faig meua cada dia,
aquesta que duc viva a la memòria,
no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.

divendres, 18 de febrer del 2011

Qui decideix què puc veure i què no?



El proper dilluns 21 de febrer a les 19h. concentració per tv3 a la Plaça de la Mare de Déu.

diumenge, 13 de febrer del 2011

La instauració del franquisme al País Valencià


Dilluns 14 a les 13,30h els alumnes de 2n de batxiller de l'IES Campanar assistiran a la conferència que donarà Andreu Ginés i Sànchez sobre el franquisme al País Valencià.

Aquest treball,la seua tesi doctoral, recupera els noms del personal polític del primer franquisme. I a través d’ells, s’analitzen els conflictes entre institucions, entre les diferents faccions de la dreta i entre velles i noves generacions de l’oligarquia

dijous, 10 de febrer del 2011

Homenatge a la Vall d'Albaida

Josep Piera
Febrer en flor
Febrer, tot i les gelors de la nit, té uns matins de llum amable que enlluernen la mirada. Especialment si a u li agrada passejar pels camps abancalats de les comarques centrals valencianes. A mi, travessar la vall d´Albaida, anant o tornant de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, en aquests temps d´anuncis primaverals, em resulta una passejada reconfortant. A un llarg, plujós i fred hivern com el que tenim enguany, sol seguir una primavera esplendent, d´una alegria floral que fa somriure l´ànima.
De fa dies que, pels camins i carreteres per on passe a diari amb cotxe, els ametlers em saluden contents; mirar-los és com pillar-los per sorpresa, amb el rubor de la joia a les galtes, o a les branques, millor. També fa dies que les mimoses -cada dia se´n veuen més, de mimoses, als jardins- es mostren amb un deliri de ramells grocs, com les argelagues de la serra, que es muden de festa i amaguen les punxes amb una seductora disfressa de flors. També els arbres van de carnaval, o això sembla, en veure´ls tots tan alegres i acolorits.
L´altre dia vaig veure un arbre que em deixà encantat, de tant bell com se´m mostrava. Era un pruner bord (en diuen «pruno») d´aquests que ara omplin les voreres dels cèntrics carrers de moltes ciutats. No era cap arbret escarransit, aquest pruner, no; hi tenia una esponerosa copa de flors rosades. Tan magnífic em semblà aquell pruner de llum perfumada, que em vaig parar a mirar-lo, com un quadre sense marc. A la memòria em vingué un vers d´un antic poeta xinés -Li Bai (conegut per Li Po)- que acabava de llegir en una delicada versió d´Eduard J. Verger:
«milers de flors al sol, sembla un brocat.
Com pot hom patir sol en primavera?».
Vaig treure el mòbil i li vaig fer una foto. Com un poema visual.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Presentació de la col•lecció Amics dels Clàssics de l'editorial Barcino.

A l'Octubre
dijous 3 a les 19,30h

Es farà una lectura de fragments de clàssics amb:
Carme Alborch, regidora de l'Ajuntament de València
Josep Lluís Albinyana, expresident del Consell Preautonòmic
Francisco Tomàs, professor i exrector de la Universitat de València
Antoni Ferrando, filòleg
Martí Domínguez, biòleg i escriptor
Joan Francesc Mira, escriptor
Josep Piera, escriptor

diumenge, 30 de gener del 2011

Raimon, de Xàtiva

La veu del cantautor valencià, investit ahir doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant, es va escoltar una vegada més per denunciar la persecució que encara pateix el català al País Valencià. “La llengua en què m' expresse és combatuda per moltes autoritats elegides democràticament, ha molestat i molesta encara”, va dir.
AVUI+ 30 de gener



Cançó de la mare

divendres, 28 de gener del 2011

dimecres, 26 de gener del 2011

"Mil cretins" de la mà de Ventura Pons

Quinze històries, contemporànies i algunes històriques, basades en relats de Quim Monzó i dirigides per Ventura Pons, on, en clau d’humor i amb valentia, es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, mirant a la cara el díficil equilibri entre vida i misèria humana.

Cinema1

Però de cop s'il·luminen les nits

ALGÚ M’HA CRIDAT
Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
Sota el silenci de les constel•lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.
Però de cop s’il•luminen les nits
amb paraules com fl ames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar.
cridant-me sols, cridant-me.
He posseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.
Joan Vinyoli
de EL CALLAT (CINC POEMES DAVANT LA MAR), 1956

De Minimàlia i Rodamots d'ahir

La poesia, al cap i a la fi, deu tenir aquesta funció terapèutica:
superar les agressions de la vida a cops de paraules.

Guillem Viladot (Agramunt, Urgell 1922-Barcelona 1999)

Per fi sóc feliç, car he retornat
pel record a l'única veritat:
la literatura.
—Fernando Pessoa, poeta portuguès (1888-1935)

diumenge, 23 de gener del 2011

Premis Enderrock 2010

'Nit de Sant Joan'

Un tast per obrir boca: per als qui encara no us heu decidit i també per als qui ja n' estem, de decidits

Comportament lingüístic



“Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
Manuel Sanchis Guarner

“La situació és difícil, però fa trenta anys que no volem afrontar-la des de l’arrel, i simplement hi posem pedaços.”
“Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.”
Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya l’1 de juliol de 2009

dijous, 20 de gener del 2011

Fotografies

S'inauguren avui dues exposicions força interessants, ací us deixe la informació


"Belchite i una llarga postguerra" del fotògraf valencià Francesc Jarque.
A les 19:30h, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània



"Nusos"
A les 20h. en l’edifici La Nau de la Universitat de València s’inaugura una mostra de fotografies de Juan Molpeceres.
Les fotografies totes elles referides al Casal de la Pau

dimecres, 19 de gener del 2011

Teatre


La nit de Sant Joan,un musical de la companyia catalana Dagoll Dagom que ara torna a muntar Carles Alberola i que no podem perdre l'oportunitat de veure al teatre Olympia... en català.

dilluns, 17 de gener del 2011

Sant Antoni

A Artà,Mallorca,celebren la festa amb foguerons al carrer, comparteixen el pa,l'embotit i la beguda.


Les fotos són del viatge que férem en gener del 2004 amb un grup d'alumnes de l'IES Campanar

diumenge, 16 de gener del 2011

"Anar a parar caldera"

És l'expressió que utilitzen a Vinalesa un dia com avui, 16 de gener, Sant Honorat. Els veïns i veïnes del poble fan la cua preceptiva amb les seues cassoles, olles i d'altres recipients per arreplegar la "caldera", l'arròs amb fesols i naps que és típic de moltes festes arreu del País Valencià, entre d'altres a la Mare de Déu de Campanar.

divendres, 14 de gener del 2011

Hivern de Miquel Martí i Pol

Els personatges principals d'un poema sempre són la suavitat i el vigor dels seus versos (Paul Valéry)

Vaig notar una Esquerda a la Ment,
com si se m’hagués partit el Cervell;
provava d’ajuntar-ho, Costura a Costura,
però no vaig poder fer-ho encaixar.
Vaig intentar que el pensament de darrere
s’ajuntés amb el pensament del davant,
però la Seqüència s’esbullava tota
com Madeixes per Terra.

Emily Dickinson

Sols té importància allò
que no has fet encara.
El que ja has fet és
fugitiu,
independent de tu.

Montserrat Abelló (Tarragona 1918)

dimarts, 11 de gener del 2011

No tinguem por, llegim poesia!

Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Jo em donaria a qui em volgués de Josep Palau i Fabre

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

dilluns, 10 de gener del 2011

Necessitem de la poesia

Participar de l’espectacle quotidià
de trobar tots els sons i les veus,
tots els perfums del vent,
totes les mans ofertes.
Viure la saviesa de l’instant
amb els mots de conéixer i estimar.
vinguen d’on vinguen meravelles.

El plaer profund dels espills
les imatges intenses del gaudi
Palpar en cada cosa
el temps inesgotable.

Els jocs estridents dels infants,
la corfa arrugada d’un vell,
cortines que no amaguen cap monstre,
La mà sobre la taula
parets, mobles i goig.
Ara i ací: la vida
Josep Piera


Un sonet per a tu
Un sonet per a tu que em fas més clar
Tant el dolor fecund com l'alegria
un sonet amb els mots de cada dia
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, I vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet pera tu; només això
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguen de debò

Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
Més enllà de tenir-te no hi ha res
Miquel Martí i Pol

diumenge, 9 de gener del 2011

Els amants Vicent Andrés Estellés



Un dels poemes més universals d'Estellés musicat i recitat per Ovidi Montllor.

Poesia: Mª Mercè Marçal i Miguel Poveda



Cançó del bes sense port

L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.

(Mª Mercè Marçal)

Altres poemes

A Virginia Woolf

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.


Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.


I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.


Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.

Montserrat Abelló de "Vida diària. Paraules no dites" (1981)


Decàleg general

La malaltia del poder.
La síndrome del treball.
Els tòpics de les persones.
La socialització de l'horror.
La supervivència de l'odi.
El domini de la realitat oficial.
La influència de la publicitat.
El model de la sexualitat.
La involució de la humanitat.
La inseguretat del llenguatge.
Els transtorns psicòtics.
La mala educació.
Els pensaments codificats.
La vida moderna i la seva frustració.
El simulacre de la realitat.
L'espectacle de la mort.
El retorn a les grans preguntes.
El sentit del temps i de la vida.
La rutina del camí tant diferent.
L'existència en el buit.

Santi Borrell
juny 2009 (del llibre inèdit "La línia verda")