dilluns, 6 de desembre del 2010
Beth i Gossos
Per vindre aquí es necessita saber quin és el teu món,
per entendre què fas necessites saber com és el teu món,
per entendre els altres necessites passejar pel món
Van ser dies de glòria
vam fer nostres els carrers
tots junts una sola cosa
el crit de molta gent
Vull despertar un bon dia, he somiat un món diferent
no t’ ofenguis si et pregunto tu què en penses
saps què passa? doncs passa que és el teu temps
qui vol entrar en un joc ben diferent?
tu pots, engega de seguida
no es nou deixar enrere els teus sentiment
perduts en guanyen la partida (x2)
Hem perdut les maneres
que n´ hem fet de l´ honor
passegem les mentides com si fossin tresors
Vull despertar un bon dia,
obrir els ulls i veure un mon diferent,
quan et cremes, tu no frenes fas un bon salt i crides
no t’oblidis que hi ha coses que no poden esperar
qui vol entrar en un joc ben diferent?
tu pots, engega de seguida
no es nou deixar enrere els teus sentiment
perduts en guanyen la partida
Lectura dramatitzada a l'Octubre
Divendres 10 de desembre
20.00h.Lectura dramatitzada. Dones, dones, dones (premi Octubre de Teatre 2009).
Direcció: Manuel Molins.
Intèrprets: Nacho Diago, Empar Major, Pilar Matas, Pepa Juan, Esther Vallés i Pilar Martínez.
En Dones, dones, dones, Manuel Molins conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen.
Es tracta d'una història on el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis masculins, les estretors de la revolució sexual, la violència, la discriminació...
Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valent que insufla aire nou en els sovint resclosits discursos de gènere.
20.00h.Lectura dramatitzada. Dones, dones, dones (premi Octubre de Teatre 2009).
Direcció: Manuel Molins.
Intèrprets: Nacho Diago, Empar Major, Pilar Matas, Pepa Juan, Esther Vallés i Pilar Martínez.
En Dones, dones, dones, Manuel Molins conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen.
Es tracta d'una història on el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis masculins, les estretors de la revolució sexual, la violència, la discriminació...
Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valent que insufla aire nou en els sovint resclosits discursos de gènere.
dijous, 2 de desembre del 2010
Poesia al Micalet
El proper dijous 9 de desembre, a les 19.30, hi haurà un recital de poesia que tanca
l´ any dels APLECS AL MICALET a la nostra seu (Carrer Guillem de Castro número 73).
Comptarem amb la presència de tres grans poetes
JORDI PÀMIAS pel Principat de Catalunya
BARTOMEU FIOL per les Illes Balears
JAUME PÉREZ MONTANER pel País Valencià
Presentarà l´ acte Jaume Pérez Montaner.
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre'm
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell 1952-Barcelona 1998)
l´ any dels APLECS AL MICALET a la nostra seu (Carrer Guillem de Castro número 73).
Comptarem amb la presència de tres grans poetes
JORDI PÀMIAS pel Principat de Catalunya
BARTOMEU FIOL per les Illes Balears
JAUME PÉREZ MONTANER pel País Valencià
Presentarà l´ acte Jaume Pérez Montaner.
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre'm
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell 1952-Barcelona 1998)
dimecres, 1 de desembre del 2010
Discurs de Quim Monzó a la Fira del llibre de Frankfurt (2007)
L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim Monzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Us en deixe el fragment:
Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continuïtat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:
1. El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes
2. La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.
3. L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.
4. L’ individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.
5. L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.
6. La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que forma part de la pròpia ficció
7. La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.
8. El sentit novel•lesc: la capacitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línea Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.
9. El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes
10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel•ligència i la dignitat humana.»
Julià Guillamon
(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)
L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim Monzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Us en deixe el fragment:
Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continuïtat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:
1. El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes
2. La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.
3. L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.
4. L’ individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.
5. L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.
6. La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que forma part de la pròpia ficció
7. La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.
8. El sentit novel•lesc: la capacitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línea Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.
9. El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes
10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel•ligència i la dignitat humana.»
Julià Guillamon
(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)
El Trànsit: Quim Monzó a Persones Humanes
El video ja té un temps però és interessant: la intervenció de Quim Monzó al programa de Miquimoto Persones humanes
diumenge, 28 de novembre del 2010
Manu Guix canta "Que tinguem sort" de Lluís Llach
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)