dilluns, 17 de gener del 2011

Sant Antoni

A Artà,Mallorca,celebren la festa amb foguerons al carrer, comparteixen el pa,l'embotit i la beguda.


Les fotos són del viatge que férem en gener del 2004 amb un grup d'alumnes de l'IES Campanar

diumenge, 16 de gener del 2011

"Anar a parar caldera"

És l'expressió que utilitzen a Vinalesa un dia com avui, 16 de gener, Sant Honorat. Els veïns i veïnes del poble fan la cua preceptiva amb les seues cassoles, olles i d'altres recipients per arreplegar la "caldera", l'arròs amb fesols i naps que és típic de moltes festes arreu del País Valencià, entre d'altres a la Mare de Déu de Campanar.

divendres, 14 de gener del 2011

Hivern de Miquel Martí i Pol

Els personatges principals d'un poema sempre són la suavitat i el vigor dels seus versos (Paul Valéry)

Vaig notar una Esquerda a la Ment,
com si se m’hagués partit el Cervell;
provava d’ajuntar-ho, Costura a Costura,
però no vaig poder fer-ho encaixar.
Vaig intentar que el pensament de darrere
s’ajuntés amb el pensament del davant,
però la Seqüència s’esbullava tota
com Madeixes per Terra.

Emily Dickinson

Sols té importància allò
que no has fet encara.
El que ja has fet és
fugitiu,
independent de tu.

Montserrat Abelló (Tarragona 1918)

dimarts, 11 de gener del 2011

No tinguem por, llegim poesia!

Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Jo em donaria a qui em volgués de Josep Palau i Fabre

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.