Quinze històries, contemporànies i algunes històriques, basades en relats de Quim Monzó i dirigides per Ventura Pons, on, en clau d’humor i amb valentia, es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, mirant a la cara el díficil equilibri entre vida i misèria humana.
dimecres, 26 de gener del 2011
Però de cop s'il·luminen les nits
ALGÚ M’HA CRIDAT
Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
Sota el silenci de les constel•lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.
Però de cop s’il•luminen les nits
amb paraules com fl ames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar.
cridant-me sols, cridant-me.
He posseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.
Joan Vinyoli
de EL CALLAT (CINC POEMES DAVANT LA MAR), 1956
Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
Sota el silenci de les constel•lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.
Però de cop s’il•luminen les nits
amb paraules com fl ames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar.
cridant-me sols, cridant-me.
He posseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.
Joan Vinyoli
de EL CALLAT (CINC POEMES DAVANT LA MAR), 1956
De Minimàlia i Rodamots d'ahir
La poesia, al cap i a la fi, deu tenir aquesta funció terapèutica:
superar les agressions de la vida a cops de paraules.
Guillem Viladot (Agramunt, Urgell 1922-Barcelona 1999)
Per fi sóc feliç, car he retornat
pel record a l'única veritat:
la literatura.
—Fernando Pessoa, poeta portuguès (1888-1935)
superar les agressions de la vida a cops de paraules.
Guillem Viladot (Agramunt, Urgell 1922-Barcelona 1999)
Per fi sóc feliç, car he retornat
pel record a l'única veritat:
la literatura.
—Fernando Pessoa, poeta portuguès (1888-1935)
diumenge, 23 de gener del 2011
'Nit de Sant Joan'
Un tast per obrir boca: per als qui encara no us heu decidit i també per als qui ja n' estem, de decidits
Comportament lingüístic
“Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
Manuel Sanchis Guarner
“La situació és difícil, però fa trenta anys que no volem afrontar-la des de l’arrel, i simplement hi posem pedaços.”
“Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.”
Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya l’1 de juliol de 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)