Presentació de la col•lecció Amics dels Clàssics de l'editorial Barcino.

A l'Octubre
dijous 3 a les 19,30h

Es farà una lectura de fragments de clàssics amb:
Carme Alborch, regidora de l'Ajuntament de València
Josep Lluís Albinyana, expresident del Consell Preautonòmic
Francisco Tomàs, professor i exrector de la Universitat de València
Antoni Ferrando, filòleg
Martí Domínguez, biòleg i escriptor
Joan Francesc Mira, escriptor
Josep Piera, escriptor

Raimon, de Xàtiva

La veu del cantautor valencià, investit ahir doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant, es va escoltar una vegada més per denunciar la persecució que encara pateix el català al País Valencià. “La llengua en què m' expresse és combatuda per moltes autoritats elegides democràticament, ha molestat i molesta encara”, va dir.
AVUI+ 30 de gener



Cançó de la mare

PA NEGRE

La podem veure dimarts 1 de febrer als UGC Ciné Cité a les 20h

"Mil cretins" de la mà de Ventura Pons

Quinze històries, contemporànies i algunes històriques, basades en relats de Quim Monzó i dirigides per Ventura Pons, on, en clau d’humor i amb valentia, es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, mirant a la cara el díficil equilibri entre vida i misèria humana.

Cinema1

Però de cop s'il·luminen les nits

ALGÚ M’HA CRIDAT
Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
Sota el silenci de les constel•lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.
Però de cop s’il•luminen les nits
amb paraules com fl ames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar.
cridant-me sols, cridant-me.
He posseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.
Joan Vinyoli
de EL CALLAT (CINC POEMES DAVANT LA MAR), 1956

De Minimàlia i Rodamots d'ahir

La poesia, al cap i a la fi, deu tenir aquesta funció terapèutica:
superar les agressions de la vida a cops de paraules.

Guillem Viladot (Agramunt, Urgell 1922-Barcelona 1999)

Per fi sóc feliç, car he retornat
pel record a l'única veritat:
la literatura.
—Fernando Pessoa, poeta portuguès (1888-1935)