dilluns, 10 de gener del 2011

Necessitem de la poesia

Participar de l’espectacle quotidià
de trobar tots els sons i les veus,
tots els perfums del vent,
totes les mans ofertes.
Viure la saviesa de l’instant
amb els mots de conéixer i estimar.
vinguen d’on vinguen meravelles.

El plaer profund dels espills
les imatges intenses del gaudi
Palpar en cada cosa
el temps inesgotable.

Els jocs estridents dels infants,
la corfa arrugada d’un vell,
cortines que no amaguen cap monstre,
La mà sobre la taula
parets, mobles i goig.
Ara i ací: la vida
Josep Piera


Un sonet per a tu
Un sonet per a tu que em fas més clar
Tant el dolor fecund com l'alegria
un sonet amb els mots de cada dia
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, I vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet pera tu; només això
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguen de debò

Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
Més enllà de tenir-te no hi ha res
Miquel Martí i Pol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada