Poesia: Mª Mercè Marçal i Miguel Poveda

Cançó del bes sense port

L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.

(Mª Mercè Marçal)

Altres poemes

A Virginia Woolf

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.


Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.


I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.


Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.

Montserrat Abelló de "Vida diària. Paraules no dites" (1981)


Decàleg general

La malaltia del poder.
La síndrome del treball.
Els tòpics de les persones.
La socialització de l'horror.
La supervivència de l'odi.
El domini de la realitat oficial.
La influència de la publicitat.
El model de la sexualitat.
La involució de la humanitat.
La inseguretat del llenguatge.
Els transtorns psicòtics.
La mala educació.
Els pensaments codificats.
La vida moderna i la seva frustració.
El simulacre de la realitat.
L'espectacle de la mort.
El retorn a les grans preguntes.
El sentit del temps i de la vida.
La rutina del camí tant diferent.
L'existència en el buit.

Santi Borrell
juny 2009 (del llibre inèdit "La línia verda")