escriptorEs
AL TERRAT
Dijous, 3 de març de 2011, 19.30 h
Recital amb motiu del «8 de Març»
Dia Internacional de les Dones
Christelle Enguix, M. Josep Escrivà,
Maria Fullana, Begonya Pozo, Pepa Úbeda
Coordina: Isabel Robles
Octubre Centre de Cultura Contemporània
Edifici El Segle (c/ Sant Ferran, 12. València)
dilluns, 28 de febrer del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
Viure sense tu - Antònia Font
*Perdre el nord per tot plegat*
* Extret de: VerdBlauVermell. El vermell de la terra.El verd de la vida.El blau de l’esperança.
"Professeur la date sil vous plait."
El professor de llengua espanyola escriu una frase a la pissarra per començar la classe però els alumnes no el segueixen. Les seves cares denoten una mena de terror estrany. Estan profundament trasbalsats i el professor està sorprès. En un instant que esdevé etern es pregunta quina cosa deu fallar, quina tecla màgica cal prémer per tal de trencar aquest bullent gel africà, per tal que la comunicació entre professor i alumne esdevingui un fet. És llavors quan l'alumne més tímid de tots, en Yacoub, un noi d'una vintena d'anys que porta una gorra de colors llampants, li diu:
"Professeur: la date, s’il vous plaît".
Era això! Com en els temps de la seva infància, el professor recorda que per començar el dia cal apuntar la data en lletres a la part superior de la pissarra. Un cop fet, els alumnes ja poden començar a prendre els apunts a la part de la llibreta corresponent a aquell precís dia.
A Senegal hi ha un conjunt de normes implícites que cal seguir a l'hora d'iniciar una determinada acció. Per exemple, quan un vol iniciar una conversa amb un desconegut és necessari trencar el gel amb un seguit de preguntes sobre com li va la vida, els negocis, la família, etc. Si no, la situació pot esdevenir una mica brusca. En aquest sentit, sembla ser, que abans de començar qualsevol explicació en una classe, cal situar-se en el marc temporal correcte, no fos que anéssim a perdre el nord.
Josep Piera a la Biblioteca Valenciana
La Drova
Aquesta vella vall que ara veig verda,
daurada lluna de meló d’estiu,
és més que un llogaret entre muntanyes,
molt més que la infantesa al finestral,
molt més que un paradís ple de pinades.
Aquesta vella vall feta de somnis,
amagatall d’amors i de paraules,
la dels mil i un perfums i les fonts fresques,
la dels hiverns de llàgrimes de gel,
la de les veus que juguen i el silenci;
aquesta vella vall que vull per sempre verda.
Aquesta que rebrota riallera
després de les tempestes i la pluja;
aquesta que faig meua cada dia,
aquesta que duc viva a la memòria,
no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.
diumenge, 20 de febrer del 2011
divendres, 18 de febrer del 2011
Qui decideix què puc veure i què no?
El proper dilluns 21 de febrer a les 19h. concentració per tv3 a la Plaça de la Mare de Déu.
diumenge, 13 de febrer del 2011
La instauració del franquisme al País Valencià
Dilluns 14 a les 13,30h els alumnes de 2n de batxiller de l'IES Campanar assistiran a la conferència que donarà Andreu Ginés i Sànchez sobre el franquisme al País Valencià.
Aquest treball,la seua tesi doctoral, recupera els noms del personal polític del primer franquisme. I a través d’ells, s’analitzen els conflictes entre institucions, entre les diferents faccions de la dreta i entre velles i noves generacions de l’oligarquia
dijous, 10 de febrer del 2011
Homenatge a la Vall d'Albaida
Josep Piera
Febrer en flor
Febrer, tot i les gelors de la nit, té uns matins de llum amable que enlluernen la mirada. Especialment si a u li agrada passejar pels camps abancalats de les comarques centrals valencianes. A mi, travessar la vall d´Albaida, anant o tornant de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, en aquests temps d´anuncis primaverals, em resulta una passejada reconfortant. A un llarg, plujós i fred hivern com el que tenim enguany, sol seguir una primavera esplendent, d´una alegria floral que fa somriure l´ànima.
De fa dies que, pels camins i carreteres per on passe a diari amb cotxe, els ametlers em saluden contents; mirar-los és com pillar-los per sorpresa, amb el rubor de la joia a les galtes, o a les branques, millor. També fa dies que les mimoses -cada dia se´n veuen més, de mimoses, als jardins- es mostren amb un deliri de ramells grocs, com les argelagues de la serra, que es muden de festa i amaguen les punxes amb una seductora disfressa de flors. També els arbres van de carnaval, o això sembla, en veure´ls tots tan alegres i acolorits.
L´altre dia vaig veure un arbre que em deixà encantat, de tant bell com se´m mostrava. Era un pruner bord (en diuen «pruno») d´aquests que ara omplin les voreres dels cèntrics carrers de moltes ciutats. No era cap arbret escarransit, aquest pruner, no; hi tenia una esponerosa copa de flors rosades. Tan magnífic em semblà aquell pruner de llum perfumada, que em vaig parar a mirar-lo, com un quadre sense marc. A la memòria em vingué un vers d´un antic poeta xinés -Li Bai (conegut per Li Po)- que acabava de llegir en una delicada versió d´Eduard J. Verger:
«milers de flors al sol, sembla un brocat.
Com pot hom patir sol en primavera?».
Vaig treure el mòbil i li vaig fer una foto. Com un poema visual.
Febrer en flor
Febrer, tot i les gelors de la nit, té uns matins de llum amable que enlluernen la mirada. Especialment si a u li agrada passejar pels camps abancalats de les comarques centrals valencianes. A mi, travessar la vall d´Albaida, anant o tornant de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, en aquests temps d´anuncis primaverals, em resulta una passejada reconfortant. A un llarg, plujós i fred hivern com el que tenim enguany, sol seguir una primavera esplendent, d´una alegria floral que fa somriure l´ànima.
De fa dies que, pels camins i carreteres per on passe a diari amb cotxe, els ametlers em saluden contents; mirar-los és com pillar-los per sorpresa, amb el rubor de la joia a les galtes, o a les branques, millor. També fa dies que les mimoses -cada dia se´n veuen més, de mimoses, als jardins- es mostren amb un deliri de ramells grocs, com les argelagues de la serra, que es muden de festa i amaguen les punxes amb una seductora disfressa de flors. També els arbres van de carnaval, o això sembla, en veure´ls tots tan alegres i acolorits.
L´altre dia vaig veure un arbre que em deixà encantat, de tant bell com se´m mostrava. Era un pruner bord (en diuen «pruno») d´aquests que ara omplin les voreres dels cèntrics carrers de moltes ciutats. No era cap arbret escarransit, aquest pruner, no; hi tenia una esponerosa copa de flors rosades. Tan magnífic em semblà aquell pruner de llum perfumada, que em vaig parar a mirar-lo, com un quadre sense marc. A la memòria em vingué un vers d´un antic poeta xinés -Li Bai (conegut per Li Po)- que acabava de llegir en una delicada versió d´Eduard J. Verger:
«milers de flors al sol, sembla un brocat.
Com pot hom patir sol en primavera?».
Vaig treure el mòbil i li vaig fer una foto. Com un poema visual.
diumenge, 6 de febrer del 2011
Non Solum, de Sergi López, a l'Olympia
Feu una ullada si encara no us heu convençut
Si voleu saber-ne més: http://www.nonsolum.cat/
Si voleu saber-ne més: http://www.nonsolum.cat/
Resum Tirant de Cançó 2010
Ací http://www.acpv.cat/tirant/ trobareu tots els concerts del Tirant de cançó 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
Presentació de la col•lecció Amics dels Clàssics de l'editorial Barcino.
dijous 3 a les 19,30h
Es farà una lectura de fragments de clàssics amb:
Carme Alborch, regidora de l'Ajuntament de València
Josep Lluís Albinyana, expresident del Consell Preautonòmic
Francisco Tomàs, professor i exrector de la Universitat de València
Antoni Ferrando, filòleg
Martí Domínguez, biòleg i escriptor
Joan Francesc Mira, escriptor
Josep Piera, escriptor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)